Dimonis

Aquesta exposició de Cabosanroque tracta sobre uns escrits de Verdaguer d’aquesta cosa que li va passar els anys 1890, 1891 i 1892, tracta sobre exorcismes.

Cabosanroque(autor)
Ester Martínez(comissari)

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA

Aquesta exposició està formada per diferents espais que fan molt de contraste, aquest contenen so, imatge, aigua i més materials. Les persones que podem veure a l'exposició son totes filmades. El primer que veiem al entrar és una pantalla gran amb moltes cares que et van explicant coses sobre el tema dels exorcismes, però la veu no correspon amb el seu cos, es ha dir, han intercanviat les veus de les persones filmades i les han afegit a un altre però també filmada. Just al davant de la gran pantalla hi han uns tamborets perquè el públic hi pugui seure i just a sobre, hi ha un somier fet de acer amb cadenes que es van movent per fer el soroll de cadena arrestada i el que seria una corda del que sembla acer, que va siguent golpejada per un martell de fusta petit, seguint el mateix mètode que el piano.

També podem veure un conjunt de petites pantalles, imitant televisions antigues, en les que es veu una boca d’home amb bigoti que va cantant diferents cançons amb català antic. Just davant de les petites pantalles podem veure un espai on hi han uns talls de color negre i just a sobre tenen un petit micròfon on s’escolten diferents veus o músiques, a cada tall s'escolta algo diferent.

Al davant dels talls i han dos pantalles arrepenjades a terra on es poden veure dos retalls dels escrits d’en Verdaguer, que al estar tallat, no s'arriba a llegir gran cosa en concret. A l’altre cantó de la sala, primer de tot veiem una mena de espai amb aigua que conté una cintes mètriques alçades per pals, que fan la funció de font. Tot seguit, es pot veure quatre pots de vidre, de petit a gran, amb una petita quantitat d’aigua a sobre d’una petita plataforma, que cada un temps fa vibrar l’aigua i aquesta provoca diferents sons.

En el mig de l’exposició, podem veure un vidre on s’hi projecte un vídeo d’una dona de cabell fosc i llarg i vestida amb un maillot color beige, ballant d’una forma estrambòtica acompanyada d’una música també estranya.

Per últim, al final de la sala, es pot veure uns quantes flotadors de piscina amb forma d’animals, representats com un grup de música, que més tard, faran sonar una música procedent d’haití per fer veure que l’estan tocant ells amb percussió.

DESCRIPCIÓ DETALLADA D’UNA PEÇA

La peça que més em va impressionar va ser la de la dona ballant, un vidre mig translùcid, però que igualment et deixa veure que hi ha darrer, amb la projecció d’una dona filmada de cos sencer, amb els cabells despentinats i d’un castany fosc i vestida amb un maillot del mateix color que la seva pell ballant una dansa molt agressiva que no acaba de lligar amb la música que sona de fons, també agressiva i espontània. Al mig del vidre hi havia una rodona vermella que indica on s’ha de posar l’orella per escoltar els àudios. El significat d’aquesta peça és que la dona balla posseïda per el diable i la música que també és part de la possessió, a la part del darrere del seu cervell, tot això inspirat amb l’exorcisme d’anneliese michel.

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA

L’exposició no és fàcil d’entendre si no saps de que trata desde un principi, el conjunt de vídeos a la pantalla gran representa que estan posseïts per dimonis, per això el canvi tan dràstic de veus, indicarà que allò que està parlant no és el propietari del cos. El somier d’acer amb diferents sons representa un llit, on es lliga en a les víctimes de les possessions a l’hora de fer l’exorcisme. Els talls negres i retalls dels escrits a les pantalles representen la censura i les ratllades als apunts d’en Verdaguer. Les petites pantalles representen la boca del diable, que va dient frases en contra del món com “lo món s’ha d’ensorrar. A torrents han d’anar los ganivets.” És com si fos el diable parlant directament amb l’humanitat, sense necessitar un cos que posseir.

OPINIÓ PERSONAL

En la meva opinió, aquesta exposició és molt difícil d’entendre si saps 0 del que tracta, es necessita un mínim de context per poder seguir l'exposició sense aburrirte, personalment em van posar molt nerviosa les llums que no paraven de engegar-se i apagar-se molt ràpid i la música tant estranya que sonava molt fort. Just quan vaig sortir de l’exposició estava frustrada i fins i tot enfadada, perquè sentia que havia perdut 40 minuts per una exposició que no tenia sentit, però amb el pas dels dies i després d’haver-me llegit el follet més d’un cop, puc dir que ara que la entenc millor i no li guardo el rencor tan gran que li vaig agafar just al sortir, és més, guardo un bon record d’una nova experiència bastant estranya però no en el sentit negatiu.